Diumenge i dia d'eleccions

Pocs diumenges són dia d'eleccions. Aquesta excepcionalitat ja el converteix en un dia diferent per molts, malgrat que de vegades la majoria fa vida completament normal i no passa per les urnes. Al País Valencià només tres de tots els que hi ha en quatre anys ocorre aquest fet, però potser en el futur passem a tindre dret a un més. I és que ens han pujat el rang tot i que encara estem al mateix graó.

És dia dels discursos per la participació, dia en que els polítics es donen presa a dir que cal anar a dipositar el vot no fora cosa que guanyara allò de que no ens agradeu cap i preferim anar a la platja. Però tota opció és igual de vàlida eixe dia i tots tenim dret després a queixar-nos si pensem que les coses no marxen com caldria. Els qui votaran ben matí, els qui faran gana amb una passeig fins les urnes, aquells que prefereixen acostar-se als col•legis electorals quan no hi ha massa gent, les persones que voten berenant o corrent perquè quasi és l’hora del tancament, els abstencionistes, tots ells tindran el mateix dret a queixar-se de la política mesos després si així ho creuen. Perquè el sistema democràtic no és tan sols votar cada quatre anys, és també, i tant com el vot, la crítica, l’autocrítica, les exigències, les queixes...

Segurament, el moment més intens per aquells que segueixen la política de prop és produeix al vespre en cloure col•legis i obrir urnes. Hi ha qui creu que és més apassionant un recompte electoral que qualsevol partit de futbol per molt important que siga. Maneres de viure’l moltes: com apoderat d’un partit just al costat dels qui recompten, com simpatitzant a les seus dels partits, per casa al costat de l’ordinador o la televisió, amb els amics just esperant per eixir a celebrar el resultat, al cotxe amb la ràdio encesa o sopant perquè allò no va amb un. Això sí, quan més prop del cor dels partits se segueix, les emocions, i per tant les decepcions, són més intenses.

Si sou dels qui preferiu l’ordinador, com a nosaltres ens passa perquè és segurament el mitjà pel qual s’obtenen les dades més ràpidament, aquestes adreces us poden ser molt útils

http://www.locales2007.mir.es/muni/DMU174602999.htm
http://www.locales2007.mir.es/
http://eleccions.gva.es/
http://www.elecciones.mir.es/locales2007/

Sobre Vicent García i Mont

Per les portes de les cases dels afiliats al Partit Popular, i altres persones de la vida política d'Algemesí, està entrant una carta (adjuntada a sota) on es vol relacionar Vicent García i Mont amb interessos urbanístics. L'escrit fa un llistat de quatre empreses amb activitats en el mercat immobiliàri i de la construcció de les que, suposadament, el candidat dels Populars seria soci segons constaria al Registre Mercantil de València.

Tot indica a que l'origen d'aquesta carta està en les discussions internes que han patit al PP aquest últim mes, arran de disputes per llocs d'eixida en la candidatura municipal. De fet, la setmana passada ens feiem ressò de la dimissió de la seua presidenta.

EU Algemesí a la manera de la dreta

La setmana passada, el dijous 17 de maig, Ribera Televisió va emetre un debat electoral amb cinc dels set candidats que es presenten per Alcalde a la Ciutat d'Algemesí. Estaven presents els quatre partits amb algun regidor a l'Ajuntament i el PSD, hi faltaven Esquerra Republicana i Coalición Valenciana que no van ser convidats. En un primer moment podia semblar que l'elecció l'havia feta la televisió comarcal sota criteris de representació, però en estar present el PSD-IPA al debat és evident que la tria havia sigut parcial.

La participació del PSD-IPA va estar imposada pel PSD d'Alzira. El partit de Gisela Blasco va fer pressió a Ribera Televisió perquè el seu candidat d'Algemesí tinguera temps en pantalla. Contràriament, EU d'Algemesí va vetar la participació d'Esquerra Republicana al debat de Ribera Televisió. Segons ens arriba, Asensio Garcia va imposar a la reunió prèvia que van tindre els partits la no participació de Raül Sanxis al debat, la qual cosa només pot tindre una motivació partidista i demostra un tarannà més propi de la censura de la dreta.

Aquesta manera de fer no els és gens nova. Cal recordar que fa quatre anys EU i ERPV anaven amb una coalició al cinquanta per cent a l'Ajuntament d'Algemesí, que va obtindre 952 vots i un regidor. L'acord entre els dos partits obligava a que totes les accions preses, pels regidors que obtingueren, havien de ser pactades. Així, els dies després de les eleccions municipals del 2003, representants d'aquesta coalició tenien converses amb el PSOE per veure si entraven o no al govern. Finalment, la decisió acordada entre ERPV i EU va ser no entrar en el govern municipal. Però paral•lelament Asensio Garcia es reunia en solitari amb Emili Gregori, a esquenes dels seus socis de candidatura, i pactava per ell i per al seu partit en solitari una regidoria al govern d'Algemesí. Esquerra Unida trencava amb els fets l'acord entre partits, amb el benefici partidista conseqüent i el segrest de molts vots provinents del sector sobiranista d'Algemesí.

Debat(?) electoral a Berca Televisió

Ball de bastons a cals Populars

Fa ja tres setmanes (el 25 d'abril) que el diari Levante duia una notícia el titular de la qual era La dirección del PP opta por García y deja a la presidenta de Algemesí al borde de la dimisión. El dia d'abans ja havia trascendit que la candidatura dels populars d'Algemesí havia apurat la seua inscripció degut a disputes entre els seus membres, per els llocs d'eixida de la llista. Des d'aleshores fins a hui, que finalment s'ha fet pública la dimissió de Berta Palanca, poca cosa ens havia arribat, tot i que imaginaven per on podien estar anant les coses.

Segons declarava Berta hui a La Provincias se ha vulnerado lo que considero más importante, y que no es otra cosa que el respeto a los afiliados y a los estatutos del partido. I és que que hi hagueren dues llistes paral·leles enfrontades. Una l'aprovada per la secció local i la defensada per l'ex-presidenta del PP, l'altra la del candidat que va ser aprovada a València. Si bé les informacions al principi suposaven que les dues llistes havien estat presentades a la direcció valenciana i triada allí la del candidat, hui Las Provincias afirma que Vicent García va presentar directament la seua llista a la direcció sense deixar constància de l'aprovada per la secció d'Algemesí. És a dir, que va ignorar per complet la voluntat de la majoria. Per a Berta Palanca, Vicent Garcia ha posat en la candidatura als seus amiguets: su equipo no lo pueden formar sólo personas de su círculo. Formamos parte de un partido político democrático, que se ha ido configurando con el esfuerzo tenaz y silencioso. Esto no es un grupo de amigos.

Al més pur estil entre Campistes i Zaplanistes i que, desconeguent si la crisi ve provocada per diferents famílies a dins del partit com passa al país, a nivell local ho podríem rebatejar com una guerra entre Vicentistes i Palanquistes. Quede clar que perquè la dreta espanyolista d'Algemesí tinga aquestes baralles internes a porta oberta és que la cosa és més gran del que pareix, ja que la dreta acostuma a tancar files, i més encara a 11 dies d'eleccions.

Nous militants del Partit Popular comentaven, fa uns mesos, que s'havien afiliat perquè els hi pagava l'afiliació un conegut empresari d'Algemesí. Així doncs, alguns dels 500 membres dels que presumeixen tindre (i segur que tenen, però d'aquesta manera) s'arrimaven al partit només per veure que hi queia en el futur ja que era de bades. No sabem si també hi havia altres persones finançant el llançament estelar del partit, però el que és segur és que aquest soci capitalista lluïa de tindre un familiar a la corporació municipal. Ara, amb la candidatura imposada pel candidat, aquest familiar ha desaparegut de la llista i no són poques les veus que afirmen que al Partit Popular hi ha prou gent enfadada perquè creu que el seu esforç no ha sigut suficientment compensat.

Tant de bo ens ho contaren ells, perquè estem molt interessats. Ara pèr ara fa riure llegir algun dels comentaris que al web de la candidatura van posar: El candidat popular a l'Alcaldia, Vicente R. García i Mont, ha conformat una candidatura molt meditada.

Espais electorals a Berca Televisió (III)

En un sistema democràtic, els grans poders fàctics controlen la societat principalment amb tres accions informatives: sobreinformació, desinformació i censura. Tenen prou amb donar una notícia una i mil vegades perquè així l'assumisca l'elector a les seues consciències, com reconeixia Goebbels: sé que una mentida dita mil vegades acaba sent una veritat. Tenen prou amb callar totes les coses que passen als carrers i que no els interessa (gent de València se sorprenia hui, havent explotat la subestació, en saber que existia un gran moviment veïnal en contra de la subestació elèctrica de Patraix, ja que no havien vist mai les seues reivindicacions a Canal 9, tot i ser un dels moviments socials reivindicatius més importants del cap i casal). Tenen prou amb censurar qualsevol informació que vaja a ser difosa i que siga contrària als seus interessos, com ha passat amb Ja en tenim prou.

Un dels mecanismes de sobreinformació en campanya electoral és regular el temps dedicat per les televisions públiques a cadascun dels partits en funció de la representació que van obtindre fa quatre anys. D'aquesta manera, aquells que tenen més representació disposen de molts minuts i els qui no d'uns pocs segons. I amb aquesta desigualtat ens volen fer caure en el parany del sistema bipartidista que acaba sent foc i brases.

Per això, per pervertir el sistema democràtic, volem fer una humil protesta des d'aquest espai dient explícitament que posem aquestos vídeos en ordre invers a la seua durada. Segons hem mesurat: PSOE: 3m 38s, PP: 3m 38s, BLOC: 2m 6s, EU: 1m 38s, ERPV: 1m 37s, PSD: 40s, CV: 35s.

Espais Electorals a Berca Televisió (II)

Una setmana més, Berca Televisió ha emés un espai electoral en el que tots (ara sí) els partits polítics han exposat durant tres minuts les seues idees i projectes de futur. Us els hem tornat a capturar perquè, si us ve de gust, seguiu també la política amb nosaltres.

De nou, la mort

Ahir al vespre ens arribava a les nostres oïdes la trista notícia que hui plana pel poble, una altra persona morta per culpa del pas a nivell. Poc temps després les agències de notícies començaven a informar del succés i, al tancament de la seua emissió, els telenotícies. Una xiqueta succeia a una dona major en la llista negra d'accidents al pas a nivell. Els fets bàsics de la tragèdia són repetits: una persona que espera el pas d'un tren, un tren de llarg recorregut i un rebuf que acaba amb una vida. Com fa tres o quatre anys.

Malgrat les repetides morts, allí continuen en ple 2007 les barreres. Ja no és només una reivindicació històrica d'Algemesí com anunciaven els mitjans de comunicació, en els darrers anys és directament una vergonya per al poble. I no és només un problema de vides humanes, encara que és infinitament el més greu, també existeix la marginació de dos barris d'Algemesí i l'eixida nefasta cap a Guadassuar. Tot per la mala gestió que l'Estat Espanyol fa dels seus ferrocarrils. Quan els repetits ministres, d'uns i d'altres, prioritzen l'alta velocitat sobre les xarxes de rodalies, deixant aquestes últimes en l'oblit, no és d'estranyar que les infraestructures ferroviaries bàsiques semblen de fa 50 anys, ja que ho són. A ells els importa poc el que passe amb un pas a nivell a Algemesí front a una obra faraònica que lluirà més.

Ara, diuen com deien fa dos anys, que ja s'ha aprovat el projecte per construir el pas a desnivell que substituirà l'actual pas a nivell. Serà només un pegat, que acallarà les queixes i serà molt barat per a les arques ministerials. Solucionarà el perill del creuament i lleugerament el de l'eixida cap a Guadassuar (on tindria major responsabilitat l'Ajuntament), però continuarà deixant el poble partit en tres trossos i amb un barri clarament marginat. Quan es faça l'obra, serà una oportunitat única per fer-la bé i definitiva, per això seria més encertat soterrar les vies directament. No cal fer una despesa ara perquè d'ací 50 anys es veja que no serveix de molt. Un parc on ara són les vies evitaria tots els problemes actuals i molts algemesinencs guanyarien en qualitat de vida, a més a més seria una obra definitiva.


De tot cor, tot el nostre pesar als familiars i amics de la xiqueta.

L’Esquerra Independentista commemora la desfeta d’Almansa

L’Esquerra Independentista (EI), en una convocatòria unitària, feia una crida pel 25 d’abril a la lluita descentralitzada. La idea era que cada agrupació independentista local, o comarcal, reivindicara els drets nacionals dels Països Catalans en el dia que se celebraven 300 anys de l’ocupació espanyola a territori valencià.

Malgrat que ni l’Ajuntament, ni els Partits Polítics, ni cap associació van voler commemorar la desfeta d’Almansa d’una manera reivindicativa, tota Algemesí no va oblidar. El mateix 25 d’abril es podia veure un mural a prop de les vies feta pels Maulets de la Ribera. Així també, hui de matí (una setmana després) ha aparegut una pancarta penjada enfront de l’estació de RENFE on es podia llegir el lema de l’EI per aquesta commemoració: 300 anys d’ocupació, de resistència.

Espais electorals a Berca Televisió (I)

Diuen que el promés és deute. Ací us enllacem les intervencions a la televisió local de sis dels set partits (no n'han emés cap de Coalición). Ja us demanem disculpes per la mala qualitat dels vídeos, però la nostra capturadora té els seus anyets i no dona per més. També ho podeu veure demà, dijous 3 de maig, a les 13:30h.