Rafa Xambó: Millor disc de cançó

Aquesta nit s'han celebrat al Teatre Micalet de València els premis Ovidi Montllor 2007, organitzats pel Col·lectiu de Músics i Cantants en Valencià Ovidi Montllor, el periòdic L’Avanç, Escola Valenciana, el Centre de Cultura Ovidi Montllor d’Alcoi i la Societat Coral El Micalet. Els Ovidi són els premis més importants de la música en valencià (ço és valenciana) que s'entreguen al nostre país. Sense cap suport institucional i amb les portes tancades per part dels grans mitjans de comunicació, que imposen modes musicals, ser músic o cantant en valencià és un ofici que requereix amor, dedicació, passió i ser una mica mag i equilibrista, per poder arribar al final de la corda fluixa, sense perdre massa coses, ni evidentment, caure a terra i acabar amb una cama trencada o alguna cosa mes, declarava durant la gala Manolo Miralles, president del Col·lectiu de Músics i Cantants en valencià.

En la modalitat de millor disc de cançó el guardonat pel jurat ha estat l'algemesinenc Rafa Xambó per Cançons de la Memòria Trista. Xambó canta ara amb eixe punt d’arrogància rockera que el caracteritza però molt més mesurat i matisat que en anteriors ocasions.

Rafa Xambó va nàixer a Algemesí. En la dècada dels 70 participà activament en el moviment de la Nova Cançó. Amb un repertori de cançons pròpies militants i reivindicatives, així com poemes musicats de Miquel Martí i Pol, Feliu Formosa i Guillem d’Ekak. En 1974 va guanyar el Primer Premi del Festival de Noves Veus. En 1992 va coproduir el disc Ciutat Magnètica, segon disc en català de Bustamante, on Xambó interpretava una versió d’un tema de Lou Reed i col·laborava en altres cançons com a lletrista.

Després de dècades de silenci musical, va tornar amb un repertori nou i acompanyat per La Fusteria (Àlvar Carpi, Josep Maravilla i Bernat Pellicer). Rafa Xambó i La Fusteria aconseguien moments d’intensa bellesa en les cançons més intimistes, igual com executaven els ritmes brasilers o rockers en els temes més moguts, alegres, festius o de crítica àcida al món que vivim. A l’estiu del 2002 donaren a conèixer el seu primer disc 7 acústics que va tenir molt bona collida entre el públic i la crítica.

El disc va ser triat per la crítica com un dels millors discos de cançó d’autor de l’any 2002, i va quedar quart en la selecció de la revista Enderrock. L’any 2003, va treure dies oberts disc que combinava les cançons que Xambó havia creat en els darrers anys, des què es va reincorporar a la música, amb unes poques cançons dels anys 70, algun homenatge i alguna versió.El nou disc, cançons de la memòria de trista, ha estat produït per Albert Ortega i Rafa Xambó durant l’estiu i la tardor de 2 005 i mesclat als Estudis Millenia per Vicent Sabater a febrer del 2006.

Informació extreta de:
http://lavanc.com/lavanc/iphp/not1.php?id=2453
http://www.rafaxambo.com/